Enquestes i parcialitat informativa

En el darrer article parlava de les reaccions de certs polítics davant les meves reflexions sobre el present i el futur de Catalunya. Parlava dels temors de molts d’ells a perdre la clau dels seus vedats privats de caça que són, al meu entendre, com conceben la política parlamentària catalana. En aquest article vull parlar d’altres vedats de caça, els que mantenen certs mitjans de comunicació amb consell de redacció a la capital catalana. Em refereixo, concretament, a La Vanguardia, que el passat diumenge 14 publicava una enquesta on, entre d’altres dades, apuntava que la meva valoració com a líder polític era d’un 2,9 sobre 10 i que, en cas que jo sumés amb Reagrupament una proposta política per a les properes eleccions nacionals, no aconseguiria ni tan sols un suport testimonial del dos per cent.

En primer lloc, tot el meu respecte per Joan Carretero i Reagrupament. Ja he dit en altres espais que em sento moralment reagrupat ja que les persones que formen part d’aquesta associació aposten, com jo, per una Catalunya amb Estat propi. Diumenge, si tot va bé, assistiré a la segona assemblea nacional d’aquesta formació perquè m’hi han convidat i he acceptat ser present a l’obertura de l’acte. Després, cap a Saragossa a fer costat al Barça i amb els penyistes aragonesos. Però la qüestió que vull plantejar no és la meva afinitat amb els posicionaments polítics de Reagrupament sinó la informació que La Vanguardia ofereix en els darrers temps sobre la política catalana.

La cantarella d’enquestes i, en general, d’informacions adverses a la meva persona per part dels diaris del Grupo Godó ja la conec. El maig del 2003, a un mes de les eleccions a la presidència del Barça, Mundo Deportivo, diari del mateix grup de comunicació, no ens donava cap possibilitat de victòria. Cap. Zero. Aleshores, la nostra candidatura ja comptava amb enquestes pròpies que ens donaven uns resultats ben diferents. Set anys després es repeteix la història. Des de fa uns dies disposo d’una primera enquesta que el meu equip de treball ha encarregat a una empresa de prou recorregut i prestigi, l’Institut Opina, que ofereix uns resultats ben diferents als publicats diumenge a La Vanguardia. Parlen, per exemple, d’una valoració de la meva persona del 5,3%, una mitjana per damunt de la nota que obtenen la majoria de polítics de Catalunya. Parlen, per exemple, que el 47,3% dels catalans està a favor de l’Estat propi. Parlen, per exemple, que un 16,9% de les 1.550 persones enquestades, majors de divuit anys d’arreu de Catalunya, em donarien el seu suport en cas que presentés una candidatura amb partit propi a les properes eleccions al Parlament.

Hi ha massa diferència entre ambdues enquestes, entre ambdues mostres d’intencions, entre ambdues realitats. Els resultats de l’enquesta publicada a La Vanguardia respon a uns interessos que van en contra dels interessos generals de Catalunya perquè no és seriós ni responsable que un diari que pretén ser un mitjà de referència a casa nostra doni la informació que li convé segons els seus posicionaments ideològics. El boicot sistemàtic i premeditat a parlar d’una nova realitat política a Catalunya és inacceptable. Que La Vanguardia dilueixi en el no res informar de l’aposta creixent de milers de catalans i catalanes per una Catalunya plena només es pot entendre per unes intencions determinades que el seu director, Pepe Antich, hauria d’explicar-nos, als lectors i al seu editor, Javier de Godó, al qual, per cert, tinc un gran respecte. Amb el Comte de Godó hem tancat acords beneficiosos per a la seva empresa i per al FC Barcelona com el llançament de Barça TV a la TDT.

Antich hauria d’explicar als seus lectors perquè menysté, amb tanta contundència, les accions i reflexions de persones i agrupacions que promouen els drets i les llibertats de Catalunya. O perquè sempre s’ha posicionat amb tanta bel·ligerància contra la meva gestió com a president del Barça. Només cal recordar, i a l’hemeroteca em remeto, als articles descaradament adversos contra mi i la meva Junta Directiva l’any 2008 en ple vot de censura. Si el sucursalisme de La Vanguardia amb l’establishment espanyol respon a qüestions empresarials o econòmiques que ho deixin ben clar, però que no ens vinguin amb lliçons d’objectivitat. L’enquesta de diumenge s’allunya de l’esperit informatiu d’un mitjà de comunicació que no s’atreveix, o no vol, oferir al lector una mirada àmplia i objectiva de la realitat nacional.

El país aniria millor si La Vanguardia no s’obstinés a adoctrinar tant a la ciutadania sinó, senzillament, a informar-la com es mereix.